El tercer disc de Bikimel és un homenatje a la figura de l’heroi. Tothom té la obligació de descobrir el seu “superpoder” per fer un món millor. La cantant, a cada cançó, es dirigeix a algú diferent per exaltar l’amor i l’amistat que els uneix. Un disc vital amb lletres optimistes , lluny del cantautor torturat.
Un cançoner de perfils folk, que inclou una versió en italià de “L’home del carrer” cantautor Quico Pi de la Serra.
«Una grabación de sofisticado folk-rock»
J. Bianciotto (El Periódico, 09/2015)
«Sigue firmando grandes temas como “Infla les veles”»
Esteban Linés (La Vanguardia, 09/2015)
Àlbum Morir d’un llamp.
Artista: Bikimel
Discogràfica: Satélite K, 2015.
Sata de sortida: 18/09/2015.
Idiomes: Català, anglès i italià.
Composició i lletres: Vicky de Clascà (Bikimel)
Enginyer de so: Ángel Medina
Producció Musical: Lucas Suárez i David Soler.
Músics: Vicky de Clascà, Xavi Lloses, RamonPrats i Jules Bikoko.
Col·laboracions: Rosa Pou (Fil imaginari) i Lluís Danés en l’imatge i videoclip del disc.
UPC 889845525448
Com enregistrar l’identitat sonora d’un lloc? La cantautora en aquest disc autoproduit fa cançons a partir d’històries i sons de la localitat de Farrera (Pirineus).
Hi trobem cançons medievals com “Confessions de Sta. Eulàlia”, acompanyada pel músic solsoní Roger Mas, llegendes com “Minairons” i cançons inspirades en la vida i la natura del poble com “Farrera” o “Nen del bosc”. Fugir de les multituds per retrobar els orígens en la naturalesa.
«Creo que el riesgo está infravalorado en este país»
Entrevista per Núria Martorell (El Periódico, 01/2014)
«Bikimel sona tan pura com la Joni Mitchell juvenil de Blue (Reprise, 1971). Una creadora audaç, amb afany de trascendència»
Jordi Bianciotto (Enderrock 04/2013)
«Bikimel canta per trasnformar l’estat de l’ànima”»
Roger Mas (Goteo 06/2013)
Àlbum: Farrera, can-sons d.o.
Artista: Bikimel
Discogràfica: Temps Récord, 2013
Idiomes: Català i anglès.
Composició i lletres: Vicky de Clascà (Bikimel)
Producció Musical: Vicky de Clascà (Bikimel).
Arranjaments: Vicky de Clascà (Bikimel).
Enginyer de so: Tomàs Robisco
Què és la identitat sonora d’un lloc?
La resposta la trobem a l’últim treball de Bikimel “ FARRERA, CAN·SONS D.O.” (Temps Record, 2013). La cantautora s’enfila en aquesta ambiciosa producció per fer cançons a partir d’històries i sons d’un lloc concret. En aquest cas el d’un poble situat a l’Alt Pirineu anomenat Farrera. La composició de les 13 cançons del disc s’inspiren en aquella soledat que vol fugir de les multituds i la sobreinformació per retrobar els orígens en la naturalesa i el món rural.
Després del seu debut “stat Jònic” (2010), Vicky de Clascà reapareix amb un exercici preciosista d’una gran riquesa vocal i compositiva. Al nou disc de Bikimel hi trobarem cançons medievals com “Confessions de Sta. Eulàlia”, acompanyada pel músic solsoní Roger Mas, llegendes com “Minairons” i cançons inspirades en la vida i la natura del poble com “Farrera” o “Nen del bosc”. També hi apareix el poema musicat “La llera del riu vermell” o els cantadors del Pallars, que ressorgeixen amb un “Kirieleison” versionat per la gent del poble; i més experiències que Vicky de Clascà dóna en forma de reflexions, vídeos i improvisacions.
Videoart: En el projecte hi ha un treball paral·lel pel que fa la imatge; la mateixa artista ha enregistrat uns vídeos a l’estil documental “video-art”, que ajuden a donar més sentit a les cançons.
Primera fase: La caça de sons.
Després del viatge musical a Tuva (Sibèria), Vicky de Clascà va fer una estada al Centre d’Art i Natura de Farrera el mes de setembre de 2011. Allí va composar les cançons del disc i va enregistrar tots els sons que va poder. Amb el seu home studio portàtil gravava converses, sorolls d’objectes i alguna improvisació. La complicació arribava quant s’havia de gravar els cants dels ocells i altres sons de l’exterior perquè el frec del vent ho espatllava tot. Això va fer que la Vicky improvisés una sèrie de materials casolans per substituir els mètodes professionals.
Entre els invents va posar una micròfon a dins una gàbia d’ocell que permetia deixar-lo penjat a una branca i cobrir amb una manta si feia vent. En una altre ocasió va submergir el mateix micròfon dins el riu posant-li un preservatiu i així captar la sensació des de dins de l’aigua. La cantautora diu: “-La mateixa experiència de recórrer l’indret amunt i avall amb una gravadora i mil cacharros, portava a creuar-te amb gent del poble i a tenir experiències que m’ajudaven a enllaçar amb el contingut de les cançons”.
Segona fase: Gravació amb banda a Burg.
Al poble del costat de Farrera hi ha un altre centre artístic i culinari que es diu “La Caseta de la Coma de Burg” (CCB). Tenen una sala de dansa enorme i amb unes característiques acústi- ques òptimes. Bikimel no va deixar perdre la ocasió per gravar-hi allí la part musical. Amb l’ajuda dels músics Lucas Suarez, Joan Motera i Ramon Prats va assentar les bases de algunes de les cançons.
La part tècnica va quedar re- solta amb l’ajuda de Tomàs Robisco i Joan Carles Martin. En poques hores van transformar la sala de dansa en un estudi professional. A més de les cançons van tenir lloc improvisacions i performances, per posar coixí a les peces més experimentals. La gravació va concloure amb un enregistrament acústic enmig del bosc i un duet de Vicky de Clascà i Roger Mas a l’Església de Farrera.
Tercera fase: Producció a la Bucbonera Records.
La tercera fase del projecte ve tenir lloc a La Bucbonera de Caldes de Montbui on es van enregistrar la resta d’instruments i col·laboracions.
Paral·lelament des del “home studio” de Bikimel, les idees i arranjaments s’acabaven de aposentar i es traslladaven de nou a La Bucbonera, un procés de producció elaborat que va durar més de 3 mesos i no hagués estat possible sense la ajuda i suport de Tomàs Robisco.
UPC 889845525448
Poema* ”Llaurant la llera del riu vermell” de JOSEFA CONTIJOCH
Arranjaments:
• Vicky de Clascà: orquestració (cordes, vents i percussió) Arranjaments de piano i contrabaix. Direcció musical.
• Lucas Suárez: mandolina, dobro, buzzuki, guitarres elèctriques i lab steel.
Músics: Vicky de Clascà: veus i coros. guitarra acústica. piano a “Crying creatures” “Santa Eulàlia” Iipart de “Minarions”. Igil a “Eixambre” i “Filàmbul”. guitarra elèctrica a “Llaurant la llera”, “buzzuki” a “eixambre”, sintetitzadors i midis. Sons i percussions amb objectes de Farrera • Lucas Suàrez: guitarres acústiques a “Farrera”, guitarres elèctriques, dobro, mandolina, buzzuki, lab steel • Joan Motera: contrabaix • Ramon Prats: bateria a “Farrera”, “La llera”, “Crying” i “Nen del bosc” • Àlex Ventura: bateries i percussions a la resta de cançons. Joan Pau Chaves: pianos a la resta de cançons I hammonds • Toni Cuesta: TROMPETA, TROMBÓ I HELIcó • Anna Mayné: viola • Joan Palet: celo.
• Lluis Robisco: edició de partitures i assessorament musical • Tomàs Robisco: baix a “Minairons”.
Col·laboracions especials:
• Roger Mas: veu a “Confessions de Sta. Eulàlia” • Esteve Felipe: Guitarra acústica a “Nen del bosc”
• Naomi Jean: percussions a “Crying Creatures” i Cora a “Eixambre” • Moisés Perez : karghra, sigit i igil a “Filàmbul” • Cantadors del Pallars a “Sta Eulàlia”: Lluis Llobet, Jordi Casellas, Pepucho, Oriol Bosch i Javier Martínez • Aila de les Bordes de Tressò: veu a Música d’Eixambre • Bernard Loughlin canta “Adèu Clavell Morenet” A LA FESTA DE LA A ACARONA (DOCUMENT DEL SETEMBRE DE 2011) • Gina Llobet: veu final a “Música d’eixambre” • Sandra Socias: crit “Coll de so” a “Minairons” • Arrnau Llobet: campaner • Gent del poble: Coros a “Farrera”.
Després d’un exitós 2009, amb el hit radiofònic de l’Espantaocells i el pas per el concurs Sona 9, Bikimel presenta el seu esperat primer disc, un debut espectacular que dona a conèixer la veu més desgarrada i rockera de Vicky de Clascà.
El 2011 la banda sonora de la série de TV3 Polseres Vermelles inclou 3 temes de Bikimel.
«Intuitiva y esplendida compositora y cantante (…) con sabor norteamericano (Sheryl Crow, Joni Mitchell, gotas de rock àcido…)»
Esteban Linés (La Vanguardia, 26/03/2010)
Àlbum: Stat Jònic
Artista: Bikimel
Discogràfica: Temps Récord, 2009
Idiomes: Català.
Composició i lletres: Vicky de Clascà (Bikimel)
Producció Musical: Ricky Falkner y Vicky de Clascà (Bikimel).
Arrranjaments d’orquestració: Vicky de Clascà
Enginyer de so: Jordi Mòra
Vicky de Clascà (Bellaterra, 1976) és Bikimel. Autodidacta de la música desde petita i a cavall entre la interpretació i la composició, va començar a tocar per sales del Vallès als 18 anys, amb diferents grups de blues i rock.
Però no va ser fins que va fer el pas al català amb una maqueta titulada “Mikro”, que es va donar a conèixer convertint-se en guanyadora del Premi Èxit del concurs Sona 9 2007.
Durant el concurs, va realitzar la gravació del tema “L’Epantaocells” junt amb la seva banda i amb la co-producció de Josep Thió. Aquest single va resultar un èxit radiofònic entrant al a llista dels 40 principals durant un any.
El mateix any va participat en els recopila- toris d’homenatge a Sau, amb una versió autopoduïda Me’n torno a Sau (Edr Discos, 2009), també ha col·laborat en el disc de La Marató de (TV3 2009) -amb una brillant adaptació al català del tema “The Rose” (Bette Mittler) – i Terra i Cultura, un disc-llibre on interpreta i pro- dueix l’adaptació d’un poema de Brossa -”Sonet mig tapat”-, seleccionada en la segona edició del Premi Miquel Martí i Pol, el guardó Terra i Cultura promogut per Lluís Llach. També ha format part de l’espectacle ‘Mazoni i les Mazoni’, on Helena Miquel (Delafé y las Flores Azules i Élena), Gemma Solés (The Kinky Coo Coo’s) i Bikimel, interpretaven els temes de Jaume Pla (Mazoni).
Explica la cantautora que l’stat Jònic és un “estat de transició entre dues situacions; per sortir-ne hem de pitjar el botó que ens farà tornar enrera o tirar cap endavant”. Temàtiques on les que tren- car la línea de l’horitzó pot alliberar-nos d’un món hermètic i geogràfic, on tot sembla estar limitat per un espai i un temps. Un còcktail d’estils musicals i registres amb especial atenció a la veu.
Amb aquest nou disc Bikimel exposa un recull de cançons que ja ha anat presentant per diver- sos festivals d’arreu del país -com l’Acústica de Figueres, el Festival de Jardins de Cap-Roig o l’(a)phònica de Banyoles-. Un CD on demostra una proposta molt personal, amb un estil d’arrels clarament anglosaxones.
En aquest àlbum, Vicky de Clascà és un assortit d’estils amb cançons folk com “L’Espantaocells”*, rockers a “Plàstik” i la “La Roca del Rei”.
Un grapat de cançons que atraparan a l’oient en aquest stat Jònic, gravat amb l’ajuda del productor Ricky Falkner (Love Of Lesbian, Anímic, Sanjosex) i Jordi Mora, amb les col·laboracions de Xavi Molero (Sanpedro) a la bateria i Aleix Garriga al pedal steel.
CRÈDITS:
Lletra i música: Vicky de Clascà / Bikimel (excepte “Jonàs” que és una cançó feta a partir del poema de Maria Cabrera Callís.)
Producció musical: Ricky Falkner, Jordi Mora i Bikimel. La cançó de “l’espantaocells” està produïda per Josep Thió i Bikimel.
Gravat a:
– Casa Murada (Tarragona)
– MusicLan Canigó (Figueres)
- Home Studio Bikimel (Bellaterra).
Mesclat als estudis OVNI (Figueres) per Jordi Mòra. Masteritzat per Álvaro Malañá, Impakt Mástering.
Músics:
– Vicky de Clascà: Pianos i teclats (1, 3, 8, , guitarra ac. (4,5,6,7,9,10) guitarra el. (3, 10, 11), solo de guitarra eèctrica a.el Gitano. teclats (3, 7). Arranjaments de cordes i vents (Dolç cavaller, El Lament, La Roca) Edició, maquetes, loops, coros .
-Ricky Falkner: Baix elèctric, Piano (6 i 7), teclat (8) guitarra ac (1, 2, 6) g. el. (1, 3)
– Aleix Garriga.: Pedal steel i g. elèctrica a “La Roca del Rei”.
Cançó “L’Espantaocells”:
– Produïda per Josep Thió i Bikimel.
- Músics: Esteve Felipe (g. acústica), Albert Vidal (baix), Àlex Ventura (bateria), Raúl Patiño (teclats), Aleix Garriga (slide i banjo), Vicky de Clascà (veus i g. acústica).
- Gravada a: Musiclan amb Jordi Solé i mesclada per Jordi Cristau.
Cançó “La Foscor”: Gravació i instruments per Vicky de Clascà.
Fotografies: Albert Folch i Andrea Ayala.
Disseny Gràfic: Vicky de Clascà.
Vols rebre notícies de Bikimel?
